En aquests dies de reflexió, podem arribar a sentir, que tot i estar a casa, envoltats amb el que serien objectes fabricats per fer-nos la vida més fàcil trobem a faltar que, tot i aquestes possesions materials hi ha alguna cosa que trobem a faltar...Llibertat.
Si algú ens ha fet veure el veritable valor de la llibertat, és l'escola cínica. Llibertat va vinculat a felicitat, i no tant a, possesió material, com haurem descobert aquests dies.
El significat de la paraula "cínic" ha variat al llarg dels segles. En l'actualitat, el significat del concepte té a veure amb la desconfiança en la bondat i honestedat de la persones, d'algú que ho expressa a través de la ironia, de la burla o l'humor. L'escola filosòfica dels cínics no està del tot representada en aquest significat, però tampoc tan allunyada de la mateix.
Els cínics es mostren impertorbables davant els aspectes sobre els quals no poden actuar per impedir, per això eren famosos per desafiar les convencions, els usos, tot el que fos políticament correcte, això que es fa i es deixa de fer per costum, eren persones que qüestionaven qualsevol llei escrita, vertaders lliure-pensadors, que es trobavem més afins a les lleis de la natura i el seu cicle.
Si parlem de filosofía cínica s'ha de parlar de Diògenes de Sinope o "Diògenes el gos", si bé actualment molts coneixen el seu nom per el conegut i mal titulat "síndrome de Diògenes", cal saber que Diògenes era just el contrari, Diògenes no tenía cap possesió, vivía al carrer convertint la pobresa material extrema en una virtut.
Es diu que vivia en una gerra, en lloc d'una casa. Les seves úniques pertinences eren: un mantell, un sarró, un bàcul i un bol (fins que un dia va veure que un nen bevia l'aigua que recollia amb les seves mans i es va desprendre d'ell).
Diògenes infonia l'idea cínica d'autosuficiència. Una vida natural i independent dels luxes materials de la societat. Segons ell, la virtut és el sobirà del bé. Els honors i les riqueses són falsos béns que cal menysprear i corrompen a l'ésser humà. El principi de la seva filosofia consisteix a renunciar a la falsa necessitat d'allò material i oposar a això la seva naturalesa.
"No és més ric qui més té sinó el que menys necessita", ens vol ensenyar que la felicitat no s'aconsegueix amb una ambició desmesurada. La realitat és que la majoria de les vegades vivim desitjant posseir coses que creiem que ens ajudaran a sentir-nos millor. I aquesta ambició és insaciable ja que tot el que podem adquirir, terminarà caducant, fent-se malbé perquè allò material és efímer, o termina perdent el seu valor. I en aquesta societat, les necessitats artificials estan a l'ordre del dia. Ens la generen, ens les generem i un cop cobertes, sempre sorgeixen noves. Aquest cercle viciós ens mostra com titelles orquestrades pel consumisme atroç que ens envaeix dia a dia.
Viure en armonía, en acord a les lleis de la natura, ens farà conservar el medi ambient, respectar el planeta, ja que el dia de demà no podrem adquirir un de nou.
Aquest pensament de més de 25 segles segueix sent totalment actual, perquè l'ésser humà també segueix sent pràcticament el mateix. D'aquesta manera, allò que van denunciar els cínics segueix passant i seguim sent esclaus de convencions, de la correcció política,
que s'ha tornat en el nou autoritarisme i enfront d'ella s'aixeca la parresia que practicaven els cínics. Aquest caminar buscant un home honest, que digui la veritat i pensi en ella, que actuï amb integritat, que la expressi amb la seva vida. Aquesta és la parresia.
Per tant, el pensament cínic és una reivindicació del coratge de dir la veritat, tot i l'escàndol que pugui ocasionar, portar una vida d'acord amb els propis principis i paraules. El món necessita aquest coratge i sentiment de la veritat que practicaven els cínics. La societat necessita cínics, gent que s'animi a dir el que pensa lliurement, sense por. I cal conrear el cinisme alliberador d'un, el que ens deixi anar les cadenes perquè la llibertat, primer de tot, és llibertat cap a dins.
No ens apropta això a la felicitat?
Si algú ens ha fet veure el veritable valor de la llibertat, és l'escola cínica. Llibertat va vinculat a felicitat, i no tant a, possesió material, com haurem descobert aquests dies.
 |
| Antístenes, fundador de l'escola cínica |
Els cínics es mostren impertorbables davant els aspectes sobre els quals no poden actuar per impedir, per això eren famosos per desafiar les convencions, els usos, tot el que fos políticament correcte, això que es fa i es deixa de fer per costum, eren persones que qüestionaven qualsevol llei escrita, vertaders lliure-pensadors, que es trobavem més afins a les lleis de la natura i el seu cicle.
Si parlem de filosofía cínica s'ha de parlar de Diògenes de Sinope o "Diògenes el gos", si bé actualment molts coneixen el seu nom per el conegut i mal titulat "síndrome de Diògenes", cal saber que Diògenes era just el contrari, Diògenes no tenía cap possesió, vivía al carrer convertint la pobresa material extrema en una virtut.
 |
| Diògenes el gos divulgador del cinisme |
"No és més ric qui més té sinó el que menys necessita", ens vol ensenyar que la felicitat no s'aconsegueix amb una ambició desmesurada. La realitat és que la majoria de les vegades vivim desitjant posseir coses que creiem que ens ajudaran a sentir-nos millor. I aquesta ambició és insaciable ja que tot el que podem adquirir, terminarà caducant, fent-se malbé perquè allò material és efímer, o termina perdent el seu valor. I en aquesta societat, les necessitats artificials estan a l'ordre del dia. Ens la generen, ens les generem i un cop cobertes, sempre sorgeixen noves. Aquest cercle viciós ens mostra com titelles orquestrades pel consumisme atroç que ens envaeix dia a dia.
Viure en armonía, en acord a les lleis de la natura, ens farà conservar el medi ambient, respectar el planeta, ja que el dia de demà no podrem adquirir un de nou.
Aquest pensament de més de 25 segles segueix sent totalment actual, perquè l'ésser humà també segueix sent pràcticament el mateix. D'aquesta manera, allò que van denunciar els cínics segueix passant i seguim sent esclaus de convencions, de la correcció política,
que s'ha tornat en el nou autoritarisme i enfront d'ella s'aixeca la parresia que practicaven els cínics. Aquest caminar buscant un home honest, que digui la veritat i pensi en ella, que actuï amb integritat, que la expressi amb la seva vida. Aquesta és la parresia.
Per tant, el pensament cínic és una reivindicació del coratge de dir la veritat, tot i l'escàndol que pugui ocasionar, portar una vida d'acord amb els propis principis i paraules. El món necessita aquest coratge i sentiment de la veritat que practicaven els cínics. La societat necessita cínics, gent que s'animi a dir el que pensa lliurement, sense por. I cal conrear el cinisme alliberador d'un, el que ens deixi anar les cadenes perquè la llibertat, primer de tot, és llibertat cap a dins.
No ens apropta això a la felicitat?